Cuando l@s niñ@os nos dan una lección.

Sólo quería colgar este texto que me han pasado en un curso de formación. Me encanta, es una clara muestra de cómo a veces infravaloramos a nuestr@s alumn@s en las escuelas. List@s a más no poder, aquí os dejo con ell@s:

En una classe de nens i nenes de 5 anys, la mestra els va presentar un problema en forma de vinyetes. Els volia explicar que la mare d'en Pau volia fer un pastís per celebrar el seu aniversari i va enviar el seu fill a comprar 6 ous. A la primera vinyeta es veia el nen amb els 6 ous que acabava de comprar, a la segona vinyeta es veia que el nen queia i es trencaven 2 ous. La tercera vinyeta estava en blanc i els alumnes havien de fer un dibuix dient: Què passava finalment?

La mestra es va comprometre a no preguntar als alumnes "quants ous li quedaven a en Pau".

Les respostes van ser les següents:

- 17 dels 22 nens i nenes de la classe van dibuixar a la darrera vinyeta la mare picant el cul d'en Pau per haver trencat els ous.

- Un altre nen va dibuixar una paella amb alguna cosa a dins i va explicar que era una truita perquè la mare havia decidit aprofitar els dos ous trencats.
- Una nena va dibuixar el nen amb 6 ous i va explicar que va tornar a la botiga a comprar un altre cop els ous que li havien encarregat.

- Una nena va dibuixar moltes persones dretes. Quan la mestra li preguntà pel significat del dibuix, va explicar que com que la mare ja no podia fer la coca, va celebrar l'aniversari fent un ball.

- Un altre alumne va dibuixar a la vinyeta molts quadrats petits i va explicar que com que s'havien trencat dos ous la coca sortiria més petita i la mare hauria de tallar trossos molt petits per tenir-ne per a tots els convidats.

Amb tant d'enginy desconcertant, la mestra, que havia ensenyat ja les restes, no es va poder estar i va trencar la consigna. Així que, amb la darrera nena, que encara no havia dibuixat res, se li va escapar un "quants ous li quedaran a en Pau?". La nena, per desesperació de la mestra, va dir que sis. La mestra, pacient, li va donar una "segona oportunitat". "N'estàs segura? Abans en tenia sis, però se n'han trencat dos.... Quants en tindrà ara?". La nena, sense dubtar, seguia dient "sis". La mestra, una mica nerviosa ja, hi torna. "Però com pot tenir els mateixos si se n'han trencat dos?". I la nena una mica farta, tanca finalment la conversa: "És clar que en té sis!, quatre de sencers i dos de trencats."