Nenes i nens diferents, avaluacions diferents

Nos llenamos la boca diciendo que cada alumn@ es diferente y que tenemos que adaptarnos a sus características únicas.

¿Pero actuamos de acuerdo con lo que decimos?

¿Nos permiten hacerlo?

Aquí presento en castellano mis opiniones en catalán sobre la evaluación final. Porque la diversidad es la base de mi vida.

Volia parlar sobre l’avaluació, però aquesta imatge m’ha posat les coses molt fàcils: parla per si sola.

L’avaluació final és un dels aspectes de l’escola que més m'agradaria canviar. 

Primer, perquè a moltes escoles no hi ha consensuada una manera d’avaluar: si s’esforça un/a alumne/a se li aprova? Si s’esforça molt però no arriba als mínims ha de suspendre? Si va endarrerit/da, però no tant com per tenir un Pla Individualitzat, se li ha de valorar com als altres? Quins són els criteris d’avaluació de cada assignatura? Com s’avaluen? Què es té en compte?

Totes aquestes preguntes, a una escola, crec que haurien de tenir una resposta semblant del conjunt de mestres, ja que, si no, un mateix alumne pot tenir uns informes molt discrepants d’un curs a un altre, tot i presentar el mateix nivell. Si el mestre de primer creu que, per molt que s’esforci, si no arriba als mínims ha de suspendre i, en canvi, el de segon, creu que ha d’aprovar per l’esforç realitzat, el propi nen i la seva família poden entrar en una gran confusió sobre els seus aprenentatges. Per tant, per mi, el primer punt bàsic és el consens de claustre.

El segon punt que vull tractar és el tipus d’informes que donem. Personalment, detesto els informes amb notes (tant numèriques com del tipus “bé, notable, insuficient...”) inflexibles i estandarditzades. Per mi no té sentit que demanem tots els alumnes que pugin a l’arbre i, en funció del que veiem, posem una nota numèrica. Segurament l’elefant s’esforci molt i no ho aconsegueixi mai. Li hem de posar un insuficient? Qualsevol diria que l’error és del mestre, per posar uns objectius no assolibles per l’elefant.... però que no ho fem això, quan posem els mateixos objectius a tot l’alumnat?

Per mi, l’informe ideal, seria un escrit. Un escrit sobre les coses que ha après l’alumne i en aquelles que presenta més dificultats. Un escrit sobre els seus aprenentatges, les seves relacions socials, l’esforç, l’autonomia per buscar recursos... en resum, un informe en què es reflecteixin totes les competències bàsiques (perquè totes són imprescindibles) però sense la necessitat de posar un número.

Com a mestra d’Educació Especial i, actualment, mestra d’una Aula d’Acollida, he vist alumnes plorant perquè no volien arribar a casa amb cinc assignatures suspeses. Alumnes que s’han deixat la pell en el treball de l’aula i que l’únic que veuen és que mai arriben. Alumnes que, al final, decidiran que esforçant-se aconsegueixen el mateix que sense fer-ho. Segurament futurs fracassos escolars. Em sap greu dir-ho, però moltes vegades nosaltres mateixos portem a l’alumnat a la frustració total i al fracàs.

 Per sort, mai he hagut de decidir si he d’aprovar un alumne o suspendre’l, però crec que seria incapaç de suspendre algú que s’ha esforçat i que ha millorat. Perquè sóc humana i tinc sentiments,però també perquè crec que és poc professional. Segurament la majoria pensen que és poc professional aprovar a primer a una nena que no llegeix. Per mi és poc professinal susprendre una nena que s’esforça per llegir, perquè tots sabemn que es frustarà i possiiblement cada cop tingui menys ganes de fer-ho i, per tant, pitjors resultats.

 Perquè per mi avaluar és veure una evolució, és veure un progrés, és veure com creix una persona, és veure fins a on arriba ell/a, el seu màxim, i no si assoleix o no allò que decideix l’adult. Els peixos no poden enfilar-se als arbres, però si a un peix li falta una aleta i un dia aconsegueix nedar lentament, per mi està aprovat. I m’és igual si l’informe diu: “Sap fer la tombarella-doble-súperstar a l’aigua”. Em sembla injust, inhumà, i de molt poc profit suspendre aquest peix. Per mi els peixos han d’intentar nedar el millor que puguin. I aquesta millora és la que avaluaré, entre moltes altres coses.

Que no es facin servir notes numèriques o amb “nom”, no vol dir que no s’estiguin avaluant els aprenentatges de l’alumnat. Crec que s’ha de tenir clar quins són els objectius del cicle, però també els de cada alumne/a. L’informe ha de reflectir clarament on tenen dificultats, però també on milloren i les actituds que prenen davant la feina. L’informe, com diu la paraula, té l’objectiu d’informar. I informar no és dir “notable”, sinó dir moltes coses més. I això només s’aconsegueix amb paraules. Posaré un exemple:

“El Mohamed ja relaciona la majoria de lletres de l’abecedari amb els sons corresponents, però encara no està preparat per la lectura de paraules. “

Crec que això és més ric que:

“Lectoescriptura: insuficient.”

A mi m’agraden les aules plenes d’elefants, micos, papallones, formiguetes, lleones, porquets, vaques i sardines. Hi ha algunes coses a les quals s’intenta que arribi tothom (com aconseguir menjar), però altres que seran diferents per cadascú, perquè jo vull que l’ocell de la meva classe voli tan alt com pugui, que el porquet aprengui a fugir de la granja i que el peix faci burbujas de amor por donde quiera.

I no és maco això?

Deixem que descobreixin, que APRENGUIN, però que siguin feliços!